Les metàfores de Crook

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

(extret de la Cartellera GITIC)


L'ordinador com a TUTOR: el podem relacionar amb qualsevol activitat del JCLIC, ja que l'ordinador ens corregeix i ens fa l'acció de mestre. Ens ensenya i ens guia.

L'ordinador com ALUMNE: podriem relacionar el joc de Crayon Physics, ja que tú ets qui dona les instruccions i `l'ordinador qui les segueix, és a dir, en aquest cas tu faries la funció de mestre.

L'ordinador com a SIMULADOR: podriem dir que aquesta seria l'activitat de LOGO, aquest joc en el qual representa que estàs en una zona real, i tu tu has d'imaginar per a poder fer unes certes passes.

L'ordinador com a EINA: en aquest cas relacionaria el WORD, ja que l'utilitzes com a eina d'escriptura, en cap cas et diu com s'han de fer les coses, sino que ho has d'anar descobrint tú mateix.

TERRITORI

INTRODUCCIÓ

La classe començà molt ràpid, en el moment just d'arribar ja s'han començat a fer les exposicions.

1) SANT FELIU I HOSPITALET DE LLOBREGAT [Laura Sendín i Alex Ramos (jo mateix)]
- En aquesta exposició s'han presentat les dues ciutats parlant de l'abans i ara. S'han destacat sobretot els punts d'història, tradicions i festes, com també, els llocs més emblemàtics.

2) BEGUES [Joana Freixenet i Carlota Montaner]
- La Carlota i la Joana, ens han parlat de Begues, que és el poble on estiuejen les dues. com en l'exposició anterior han parlat de la història d'abans i ara del poble. Han fet servir diverses entrevistes, cosa que ha fet molt interessant la presentació.

3) OLESA DE MONTSERRAT [Toni Ruiz i Judit Carrique]
- En aquesta exposició s'han servit d'un power point, per a parlar de les coves d'Olesa, comparant realitat i ficció.

4) SITGES [Clara Boix i Maria Garcia]
- Aquesta exposició ha estat la última, s'ha parlat de les festes populars de Sitges, de la cultura modernista, destacant el CAU FERRAT, de la història, sempre posant molt d'interés en l'explicació gràfica.

APROFUNDIMENT

M'he enrecordat molt de català i d'història de l'art, per això m'agradaria parlar en aquest apartat del CAU FERRAT:


http://www.gaudiallgaudi.com/CA910.htm
http://www.sitges.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=59

En aquest cas m'he volgut servir d'aquests enllaços, perquè coneixeu la història i les característiques de l'edifici.

REFLEXIÓ

Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons la meva ciutat i, a la vegada, he pogut aprendre més coses sobre l'Hospitalet, ciutat veïna que no coneixia quasi gens.

CONFERÈNCIA: FER DE MESTRE

He volgut fer una síntesi al bloc sobre la xerrada de dilluns

-Eulàlia Bosch: professora de filosofia, directora d’IREF, Comissaria d’exposicions d’art, autora de: El plaer de mirar, Educació i vida quotidiana, Un lloc anomenat escola...
-(Totes les coses que fa, vol que tinguin referència amb EDUCACIÓ).
-Fer de mestre: podria ser el títol d’una sèrie de conferències (encara que només en fa una); proposa que sigui un programa fix de l’escola on vingui gent diversa (no tan sols professors) a explicar que vol dir: ser mestre, això ens ajudaria a conèixer la professió des de diversos punts de vista.

PENSAR EN FER DE MESTRE EN EL MARC D’UNA CIUTAT (BARCELONA)

- És normal parlar de magisteri pensant en els nens, però hauríem de pensar en els nens que creixen, no simplement en els nens, ja que, canvien a cada segon.
- Els nens són estrangers: no prové de la distància física, sinó del fet que s’han d’acostumar a una realitat que no coneixen. Aquesta és la estrangeria de les escoles. Estrangers: comparen el que tenen amb el que hi ha.
- Hi ha mestres per professió (OFICI) i mestres (SOCIETAT): ensenyen la ciutat. Tots fem de mestres de tot.
- Totes les escoles haurien de tenir un arxiu amb treballs d’alumnes i de professors sobre la ciutat: ens farà conèixer la ciutat.
- En una societat democràtica tenim la oportunitat de conèixer tots els nens i donar-los la mà.
- La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè un nen creixi bé i s’adapti.

- En els mapes mai es marquen les escoles: moltes escoles de l’eixample, per exemple, són verticals i utilitzen el pati compartit del pla Cerdà, com a pati de l’escola. Les escoles de l’eixample, s’han hagut d’adaptar.
- L’educació ha de passat a primera plana perquè els nens són els que sostenen la ciutat futura.

RECURSOS QUE TENIM ELS NENS I PROFESSORS

- Has d’endur-te el teu moment d’observar a qualsevol lloc, allà on vagis.
- Els nens són curiosos per necessitat, sinó pregunten, no obtenen respostes per poder conèixer el món i no perdre’s. (Ningú no pot deixar de banda aquesta curiositat).
- No hem d’estalviar els problemes del nens, sinó ajudar-los a resoldre’ls.
- El gran aliat del mestre són les arts.
- Les experiències estàtiques estan també en la vida quotidiana.
- Exposar-se a les arts és obrir portes als estudiants i el mestre pot sucumbir als seus encants.
- ARQUITECTURA I MÚSICA: estudiant el palau de la música.
- ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES: llibre del somni de fer-se gran.
- CERÀMICA: les arts menors també són importants, a vegades, bàsiques i tot.
- DANSA, ESCULTURA, PINTURA...

- Fer de mestre no és ser mestre: cal voler ser savi per poder ser savi.
- Cal ser un gran lector, perquè t’emocionis llegint.

XERRADA: ÚS DELS BLOCS A L'ESCOLA

He volgut penjar els apunts que he vist al escoltar a travñes d'internet la xerrada:

- WEB 1.0: al 1996, obtenim aquest concepte, on ja existeix Internet, però, la major part de la informació s’extreu i no s’afegeix.
- WEB 2.0: al 2006, la majoria de gent observa i afegeix, és a dir, hi ha interacció.

- Les eines que anomenaríem web 2.0 poden ser: gmail, google, google maps, youtube, blogeer, picasa...
- www.go2web20.net: seria un clar exemple de pàgina on trobar els recursos 2.0.
- No és Internet de text, sinó que és una eina visual i de multimèdia també.
- Realment, en la actualitat, ja no som espectadors, sinó que també som creadors de continguts.
- En un principi tot estava escrit, ara afegim imatges, sons, vídeos...
- BLOC: no només s’escriu, també s’interactua: preguntes, comentaris, diàlegs...
- Actualment: es pot conèixer molta gent a partir dels BLOCS.
- L’escola té un problema, com a escola podríem dir que és del segle XIX, els seus mestres pertanyen al segle XX, però els alumnes ja pertanyen al segle XXI.
- El llenguatge dels nens és més tecnològic: la tecnologia està present en les seves vides: msn, flogs, blogger... El gran problema, és que l’escola prohibeix el llenguatge tecnològic.
- Les eines no són dolentes, però si no ajudem a com utilitzar-les, poden ser-ho: Exemple: la indigent que va ser cremada per ser gravada en vídeo.
- És molt diferent una redacció d’un bloc, ja que en la redacció només hi ha un únic lector, el mestre i en el bloc, et pots motivar, ja que tothom ho pot llegir.

-BLOGLINES: serveis de la web 2.0: et sindiques per rebre algunes notícies de les actualitzacions.

RECITACIONS I DEBAT

INTRODUCCIÓ

El dia 13 de novembre, a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, hem continuat amb les recitacions. Una de les recitacions que més m'agradat ha estat la història de la Laura Sendín “El rei que s’havia de morir”. Cal destacar, que ha estat un dels pocs contes, ja que la majoria han estat llegendes i poesies; també m'agradat molt sentir la llegenda del monstre de Banyoles (Laura Sànchez) ja que ha estat una història de la qual sempre he sentit parlar però mai l'havia escolatada.
Tot seguit s'ha explicat la forma d'avaluar els debats i hem començat:

GRUP 1: L'ESCOLA PRIVADA I L'ESCOLA PÚBLICA

-Carles Costa
-Eduard Santos
-Marta Pintos
-Javier Garcia
-Angel Carrillo
-Marc Pérez
-Alba Mayol
-Oscar Valverde
-Pere Mussol
-Esteve Clop

La veritat és que ha estat un debat força interessant, ja que han fet ús de l'ordinador per ensanyar diverses diapositives i gràfics.

APROFUNDIMENT

Com a aprofundiment, en aquest cas m'agradaria explicar les característiques dels contes:

El conte és un gènere narratiu que es caracteritza principalment per:

-Han de ser breus.
-Poden estar basats en fets reals, però han de ser ficticis.
-Hi ha un únic tema principal, que centra l'atenció del lector.
-El desenlláç pot ser sorprenent o inesperat. Molts contes es construeixen a partir del final.
-Les primeres línies són determinants per aconseguir l'atenció del lector. Ens introdueix directament al clima, al nus de la història.
-Presenten una estructura d'introducció, nus i desenllaç, no necessàriament en aquest ordre.
-Poden aparèixer fets fantàstics, però sense trencar la versemblança del relat.
-Hi ha pocs personatges, i sovint veiem el món com ells ens el mostren. És bàsica la creació del personatge principal, ja que ell serà el fil conductor de la història.
-No hi ha descripcions llargues ni històries secundàries.
-Un bon conte tracta temes universals i ens fa pensar sobre ells.

REFLEXIÓ

Escoltant als companys he aprés diverses diferéncies sobre les escoles públiques i privades, i m'agradat molt la forma com han sabut defendre els dos tipus.

COMENCEN LES RECITACIONS

INTRODUCCIÓ

El dia 6 de novembre, fou el primer dia en que es començaren les recitacions. La gent va recitar diversos géneras, enmarcà la poesia, la rondalla, el conte i fins i tot la novel·la.
Jo vaig recitar: Collarets de llum del poeta: Miquel Martí i Pol.

APROFUNDIMENT

He decidit aprofundir una mica en la vida de Miquel Martí i Pol:

Aquest autor català va neixer el 19 de març de 1929 a Vic, podriem dir que fou poeta, escriptor i traductor.
Als 14 anys començà a treballar a una fàbrica tèxtil, on treballava també sa mare.
Als 19 anya agafà tuberculosis, això va fer que s'hagués d'estar al llit molt de temps, i aprofità per llegir diversos llibres.
Al 1954 fou premiat am l'Óssa Menor amb Paraules al vent.
Es va casar al 1956, i va tindre dos fills.
A finals d'aquesta década, formà part del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Al 1970 agafà esclerosis múltiple, fet que li va obligar a deixar la feina.
Al 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular de Osona, organitzada per la comisió de cultura del PSUC.
Al 1984 va morir la seva dona i es va tornar a casar dos anys després.
La seva obra ha estat traduida a diversos idiomes.

REFLEXIÓ

Pensant-ho bé, podríem dir que gràcies a la recitació d'aquest poema, he pogut refrescar-me una mica i he començat a gaudir una mica més que mai de lla poesia, ja que realment hem costa molt llegir-ne i sobretot entendre-la.

SANT FELIU ONLINE

Aquest vídeo, enregistra una entrevista a la Mireia Aldana, la directora de Diversitat Lúdica (el meu esplai), on es pot observar que en tot tipus d'àmbits educatius, no només a l'escola, s'utilitzen les TIC, i la informática.
Entre d'altres serveis, a l'esplai, utilitzem les TIC, per comunciar-nos entre els monitors (tot va via correu electrónic, així també fomentem el recilcatge), i amb les famílies, les quals poden observar i gaudir de diversa informació a la pàgina web del C. E. Diversitat Lúdica (www.diversitatludica.cat).
A més de tot això, destacariem el Sant Feliu online, el Conecta Jove, i el Conecta, tres programes impulsats i dirigits per l'esplai on es fomenta la digitalització amb persones adultes, amb la qual es volen trencar les escletxes digitals.


Per més informació: www.diversitatludica.cat

QUI ETS TÚ?

INTRODUCCIÓ

El dia 9 de Novembre, hem fet petit grup i hem exposat les nostres exposicions sobre el QUI ETS TÚ.

APROFUNDIMENT

Característiques de la descripció:

- És un text en el qual s'atribueixen a objectes o persones diverses qualitats o propietats.
- És una forma de recrear la realitat formant una imatge que s'assemli a la que es pot percebre a través dels sentits.
- Mostra amb parayles una relaitat concreta o abstracta i informa de com són els llocs, les emocions, els objectes...
- Explica de forma molt detallada i ordenada, com són les persones, llocs, animals, objectes...
- Serveix sobretot per ambientar i crear atmosfera.
- Moltes vegades, les descripcions contribueixen a detenir l'acció i preparar l'escenari dels fets que segueixen.

REFLEXIÓ

Amb auqest excercici he pogut aprendre a valorar la descripció, un tipus de text molt concret, que s'utilitza molt sense que un s'adoni.

ANUNCI

ANUNCI D'AXE


Des de un primer moment, sabria que parlaria del masclisme de la societat, ja que crec que és un dels topics més destacats en la publicitat actual. Vaig pensar, en col·locar un anunci de neteja, o de menjar, en els quals sempre les protagonistes són les dones (ja que en la societat tradicional, eren elles les que s'encarregaven tant d ela neteja com del menjar). Un altre punt en el que vai pensar, van ser els anuncis de cotxes, en els quals la majoria de vegades el conductor és un home, i sinó la veu en off que surt de fons, el narrador, ho és també. Les dues idees es debatien el meu cap, però com no sabia exactament quina posar, vaig decidir posar al youtube anuncis masclistes, i així va ser com em van sortir els anuncis d'Axe, amb els quals jo encara no havia pensat. Mirant-los tots, vaig decantar-me per aquest.
En l'anunci que he escollit, es veu com un home utilitza sabó rosa (ho relaciona amb la dona ,el rosa es veu que és un color femení), el noi es dutxa i co m utilitza aquell sabó actúa vers una dona, se li accentúa el seu caire romàntic i les seves gane sper contreure matrimoni. L'anunci acaba quan l'home canvia de sabó, i utilitza AXE, el que fa que es converteixi en un "macho men" i les dones l'estimin.

PRESENTACIÓ AMB SLYDEBOOM

Presentación1

View more presentations or Upload your own.

En un primer moment vaig intentar penjar la presentació al Slydeshare però no vaig poder, ja que no es movien les imatges.
En segon lloc, vaig decidir provar amb l'altre programa que se'ns havia proposat, l'slydeboom i amb aquets si que vaig poder.

PASSOS A SEGUIR:

1- Obrir una presentaicó de power point.
2- Afegir imatges, símbols, formes... en el meu cas vaig utilitzar tres formes.
3- Utilitzar les animacions de reocrregut, per així exposar moviment.
4- Guardar la presentació.
5- Penjar la presentaicó a SLYDEBOOM.
6- Copiar el link ke trobavem i penjar-ho al bloc.