TOT UN UNIVERS INMERS EN LES TIC

Després d'estar més de tres mesos convivint amb les TIC, he aprés diversos métodes de treball i un cúmuld'eines interactives noves, que durant molts anys de la meva vida crec que em seran molt útils.


La intervenció que escolleixo primerament és:

http://alexittu.blogspot.com/2009/10/mapa-conceptual.html

EL MAPA CONCEPTUAL

És una intervenció al bloc molt sosa, i bastant bàsica, però és una de les eines més útils que he aprés en aquesta assignatura i crec que m'ajudarà en tot moment.
Aquest programa el puc utilitzar durant els meus dies d'estudiant per fer-me esquemes i mapes conceptuals dels diversos temes i en els meus dies de professor, per ensenyar als nens d'una manera més visual.


La segona intrvenció és:

http://alexittu.blogspot.com/2009/11/presentacio-amb-slydeboom.html

PRESENTACIÓ AMB SLYDEBOOM

Aquesta intervenció també és una de les més curtes del blog, però l'he esocllit perquè també m'ha semblat molt útil, crec que aixòde no tenir que fer servir cap altra programa i que només utilitzant diversos recursoss d'internet puguis fer una prsentació és molt interessant. Sinó, jo tota la vida hagués utilitzat el POWER POINT i el pendrive per poder exposar les coses a classe.


Gràcies a aquesta assignatura he pogut coneixer mñes a fons motls camps de les noves tecnologies, és unapena que hagi acabat tan ràpid i no hagim pogut aprofundir mé.


Gràcies.

ÚLTIM DIA DE TERRITORI I ACABEM

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 21 de desembre, fou la última de Territori.
Van exposar diverses persones, i només destacaré les que més hem van agradar:

- Alba Casals i Sandra Ferré: Les fonts de Montjuic.
- Irene Recio i David Cortés: San Sebastià.
- Mireia Gonzàlez i Anna Illa: El Penedés.


APROFUNDIMENT

A l'esposició de San Sebastià, feta per la Irene i el David, es va perlar de l Pinta dels Vents, d'Eduardo Chillida, i per això m'agradaria parlar una mica més sobre les obres d'aquest artista:


ESTATS UNITS, ESPANYA i ALEMANIA (sobretot)

- Abesti Gogora V
- Dallas XV
- Begirari IV
- Camí cap a la Paz
- Elogi de l'Arquitectura II
- Elogi de l'Aigua
- Elogi de l'Aire II
- Elogi del Ferro III
- Elogi de l'Horitzó
- Enparantza II
- Estela a Rafa Balerdi
- Lizardiren Leihoa
- Lloc de trobades II, II, IV, V, VI, VII
- Monument a Fleming
- Monument a la Tolerancia
- Mural G-333
- Pinta del Vent
- Topos V
- Begirari V
- Besarkada X
- Buscant el llum
- Gudari
- Gurutz Aldare
- La Casa de Goethe
- Monument Dusseldorf

Si alguna vegada visiteu un d'aquest tres països, estaria bé que poguéssiu gaudir de les obres públiques d'aquest geni.


REFLEXIÓ

Amb aquesta classe si que es dona per finalitzat tot el semestre de TIC i COED. M'agradaria destacar que totes les exposicions de territori, han estat molt bé, i que en totes he augmentat una mica més la meva cultura.

CALAIX DE SASTRE

INTRODUCCIÓ

Aquesta classe del dia 18 fóu una mica, com ho diríem, la podríem definir com a: CLAIX DE SASTRE. La defeniriem així perquè es van recollir totes les coses que encara quedaven per a fer.

TERRITORI

- Norma Augusto i Ariadna Garcia: La dansa catalana (Ball de Bastons i Sardana).

RECITACIONS

- Macià Bagur: Els gegants: Rondalla menorquina.
- David Cortés: La lógica del borratxo: Jorge Bucay.
- Sergio Ramírez: Arriba l'alzeimer: anònim.
- Adrià Miquel Martí: Autoretrat amb mar: Càlcul d'estructures: Joan Margarit.

QUI ETS TÚ?

- Blanca Vivet: Sónia Pérez i Mireia Toro.
- Adrià Miquel Martí: Martí Villegas.
- Cristina Sansalvadó: Sandra Ferré.

DEBAT

- La religió a les escoles: a favor (Laura Navarro, [Rafa Moya], Beatriz Gonzàlez, Óscar Garcia, Pau Nin); en contra: ([Àngel Caloca], Adrià Miquel Martí, Martí Villegas i Cristina Valera); moderador: Toni Ruiz.

Amb això es finalitzaren molts temes, i per això la Lluïsa abans d'acomiadar-se de nosaltres i donar-nos el full de valoració, ens entregà una poesia de Nadal de JosepMaria de Segarra i ens el recità.


APROFUNDIMENT

Com a membre de la colla de Bastoners de Sant Feliu de Llobregat, Els Ceballuts, he decidit mostrar-vos alguns enllaços on podeu consultar informació sobre diverses colles, veure vídeos o simplement viarjar en el temps llegint la història d'aquest ball.

- http://bastoners.santfeliu.net/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Ceballuts
- http://es.wikipedia.org/wiki/Baile_de_bastones
- http://www.youtube.com/watch?v=zR3j5UKH-zw

Espero que us agradin els enllaços.


REFLEXIÓ

La classe d'avui, sobretot el final, ha estat molt emotiva, eprquè encara que quedi la classe compartida de territori de dilluns, ha estat relament la última. I en aquesta assigantura, hem aprés moltes coses que ens serviran durant tota la carrera, i durant tots els anys de la nostra vida.

Gràcies.

WEBQUEST

DESCRIPCIÓ

Una Webquest és una metodologia per a ensenyar amb Internet.
El que es vol dur a terme amb la Webquest és posar a la disposició dels professors una tècnica per a utilitzar Internet a l'aula. Aquesta tècnica és per facilitar la integració d'Internet en el currículum de Primària i Secundària des de la base de plantejar l'ensenyament - aprenentatge en aquest camp, adoptant una estratègia constructivista i complementar-lo amb mecanismes que permetin incorporar tècniques d'aprenentatge cooperatiu.
És fàcil de dur a la pràctica i permet dissenyar activitats creatives i motivadores tenint a la Xarxa com recurs essencial.
Amb aquesta Web es pretén exposar una pràctica concreta sobre un model que reuneixi el constructivisme i aprenentatge cooperatiu en les diferents àrees de l'Educació Primària, Secundària i Batxillerat.
Els alumnes aprenen a investigar, potencien el pensament crític, la creativitat... El fet de prendre decisions contribueix a desenvolupar diferents capacitats, fent que els alumnes transformin els coneixements adquirits.

Dissenyar una webquest és semblant a dissenyar una unitat didàctica amb una estructura determinada, és com dissenyar una pagina web però tenint en compte el suport electrònic i per tant els aspectes propis del dit suport. S’ha de tractar un tema que pertanyi a alguna àrea curricular i els apartats de la webquest han de ser: Introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió i orientacions per al professor o guia didàctica.
La webquest esta dirigida a l'alumnat, excepte l'apartat d'orientacions per al professor, pel que el text estarà adaptat a la seva edat. Internet serà un recurs important en la webquest.


EXEMPLE DE WEBQUEST

Webquest

- http://www.xtec.es/recursos/webquests/htm/volcans.htm (WebQuest XTEC)

Descripció:

Aquesta WebQuest serveix per a conèixer els volcans ( basada en l'assignatura de ciències de la naturalesa) que servirà pels alumnes de primer, segon i tercer de primària de l'escola rural. Aquesta va ser dissenyada per Paquita Rifà i Teresa Fernández.

VALORACIÓ

Aquesta Webquest està molt ben organitzada en molts subapartats. i per això la he posat, perquè m'ha semblat molt interessant.

TERRITORI

El dilluns 14 vaig romandre malalt a casa. Per això no puc explicar la sessió que es va realitzar.

ÚLTIM DIVENDRES DE RECITACIONS I DEBAT

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 11 de desembre va ser una classe en la qual vaig estar tota l'estona dels nervis. Primerament varen començar les recitacions:

- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor: Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: Mirall Trencat (fragment): Mercé Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar: Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques: Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida: Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida: Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy: Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.

Tot seguit vam donar pas al debat, i els nervis van augmentar, ja que jo sortia:

- El nou Calendari escolar: A favor (Helena Vall: que estaba malalta, [Carolina Garcia], Clara Boix, Maru Palmero i Anna Espanyol); en contra: ([Alex Ramos], Laura Sendín, Linda Camacho, Sara López i Mireia Gonzàlez); moderador: Alex Ramos.

Amb aizò es va concloure la classe.


APROFUNDIMENT

En aquest apartat, avui he decidit explicar una anècdota sobre Pere i el llop, ja que era un conte que m'explicaba ma mare quan jo era petit:

Pere i el llop es va convertir en una sinfonia de Sergei Prokofiev, un autor rus, que preparà l'obra musical per a nens.

Els instruments que s'utilitzen en aquesta obra són:

Pere: instruments de corda.
Avi: fagot.
Ocells: flauta.
Ànec: oboé.
Gat: clarinet en La.
El Llop: trompa.
Caçadors: vent fusta.
Trets: timbals, bombo.

Amb aquest instruments es crea tota la obra.



REFLEXIÓ

En aquesta classe, m'he sentit molt nerviós,però en tot moment he pogut controlar els nervis, cal dir sobretot, que el debat ens ha ajudat a conéixer noves técniques de recitació, a aprendre a treballar en grup i a saber escoltar la resta i guardar el torn de paraul. Aquesta classe m'ha ensenyat molt.

DOS DEBATS I VÀRIES RECITACIONS

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 4 de desembre, començà com totes les classes d'últimament, amb les diverses recitacions, en aquest cas van ser:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis (text dels casaments familiars).
- Carolina Garcia: Les nous del berenar: Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre: Josep Maria Ganyac. (avaluat)
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó: Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant: Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol. (repetida)
- Albert Guix: Lletra a Dolors: Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.

Tot seguit, la Lluïsa ens ha parlat dels nervis, és a dir, que en tot moment estem nerviosos, ésuna reacció comuna per a tots, però per saber explicar davant de la canalla hem de començar a obrir-nos i deixar el nerviosisme de banda.

Just després, s'han fer els dos debats:
- Escolarització obligatòria fins als 18 anys: a favor (Elena Carmona, Alba Estragué, Eva Gómez, Elena Ruiz i Marta Juny) en contra (Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irene Recio i Laura Sànchez).
Cal destacar que ha estat molt bo el tema, ja que és molt actual i han utilitzat diversos materials per defensar-ho (amdues parts).
-Informatització a les aules: a favor [(Anna Llongueras), Maria Garcia, Lorena Padilla, Judith Carrique i Eva Ladevesa] en contra [Ethel Nogués, Alba Casals, Mar Gascó, Núria Maldonado, (Natàlia Carrique)].


APROFUNDIMENT

En aquest cas no he decidit decantar-me per un tema literari, sino per un tema més científic, els esparvers:

L'esparver vulgar (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.
- Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle)
- Té ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
- Cua bastant llarga.
- Cap petit. - Bec curt.
- Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
- Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell.
- Les femelles són molt més grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
- Ambdós sexes presenten franges grises a la cua.

(He volgut posar aquesta informació, perquè vaig veure les cares de sorpresa dels diversos alumnes quan es va dir aquesta paraula).


REFLEXIÓ

En aquests dos debats, he tingut la sort de poder avaluar a un dels grups, i així fixar-me dels seus errors per no fer-los la setmana que hem toqui.
He trobat més d'una errada de vocabulari, que com a espectador feia mal a la vista, i això m'ha fet recordar que hauré de vigilar molt en el material que exposem al nostre debat.

PROJECTE TELEMÀTIC

UNA VOLTA PEL MÓN

Aquest projecte telemàtic, a través de les matemàtiques (resolent diversos problemes i qüestions) va viatjant per tots els llocs del Planeta.
Per iniciar el projecte cal enviar una solicitud als creadors del grup i a partir d'aquí podem accedir mitjançant la clau d'accés que ens proporciona el servidor.

VALORACIÓ
Aquest projecte m'ha semblat molt interessant, perquè matemàtiques, que és una assignatura que els hi costa molt a tots els nens (o a la majoria), les ensenya d'una manera divertida, jugant, sense que els nens se n'adonin, i a més aconsegueix que aquests nens aprenguin sense volguer.
A més a la vegada estan reforçant altres assignatures, com pot ser:GEOGRAFIA.

SITUEM-NOS GRÀCIES A TERRITORI

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 30 de novembre començà molt ràpid, en el moment just d'arribar ja s'han començat a fer les exposicions.

1) GIRONA [Helena Vall i Ethel Nogués]
- En aquesta exposició s'han presentat les llegendes més conegudes del territori gironí, sobretot s'han centrat en les més conegudes de la ciutat de Girona, relacionant-nos tot amb diversos monuments.

2) SANT BOI DE LLOBREGAT [Sonia Pérez i Mireia Toro]
- Des del primer moment, han enfocat l'exposició cap al món solidari, parlant-nos de diversos projectes que es realitzen a la ciutat, però sobretot, crec què caldria destacar la bona idea que han tingut de relacionar-ho amb una experiència personal.

3) EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA [Helena San José i Laura Cazorla]
- M'agradat molt el tema, ja que la majoria de gent s'ha centrat en un medi mé urbà. Destacaria com a molt bon recurs el moment en que han enjegat el vídeo.

4) LLEGENDES DE TREMP I BERGA [Óscar Garcia i Martí Villegas]
- En aquesta exposició s'ha destacat la llegenda més important de cada poble i ha estat exemplificada i situada amb una sèrie de fotografies qu ha fet entendre molt millor la història.

5) TERRASSA MODERNISTA [Óscar Valverde i Rafa Moya]
- Ena questa exposició s'han servit d'un mapa i un vídeo amb el qual han pogut explicar tota la ruta modernista per la seva ciutat, Terrassa. Ha estat una exposiciñó molt entretinguda i amb un bon sentit de l'humor.

APROFUNDIMENT

Voldria parlar en aquest apartat de la importància del modernisme a Catalunya, i citaré principalment els modernistes més importants de Catalunya:

-Antoni Gaudí (http://www.ctv.es/USERS/ags/GAUDI.htm).
-Lluís Domènech i Montaner (http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=38).
-Josep Puig i Cadafalch (http://www.arteespana.com/joseppuigicadafalch.htm).

(Us adjunto una pàgina web a cadascú perquè pogue conèixer-los molt més a fons).

REFLEXIÓ

Aquest treballs estan aconseguint que tot el grup coneixem indrets del País i racons molt bonics i interessants que fins ara no coneixiem.

DOS DEBATS I UN CÚMUL DE RECITACIONS

INTRODUCCIÓ

Com tothom esperava, el dia 27 de novmebre, la classe començà ben puntual, amb les recitacions pertinents i seguides d'un parell de debats molt interessants.

Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.

Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez (capitana)] o actual [Helena San José, Carlota Montaner (capitana), Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].
Van extreure una conclusió molt important: aquesta conclusióés què per arribar a una bona educació hauríem de barrejar els punts forts de tots dos models educatius.

-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).


APROFUNDIMENT

Recordant la història del príncep feliç, vaig decidir buscar informació sobre el seu autor, ja que l'Àngle no el va esmentar. L'autor és Óscar Wilde.

Óscar Wilde

El seu nom complet era Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Escriptor i dramaturg irlandès, nascut el 16 d'Octubre a Dublín, Irlanda de 1854 i mort el 30 de Novembre de 1900 a París, França. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.

(Al teatre he tingut el gust de veure la seva obra: El ventall de Lady Windermere).


CONCLUSIÓ

Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat. Ara, gràcies a aquest debat, coneixo molt millor els dos tipus d'educació.

Les metàfores de Crook

Diversos autors han fet propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Entre aquests autor podríem citar a Charles Crook que planteja quatre models d'ús i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

(extret de la Cartellera GITIC)


L'ordinador com a TUTOR: el podem relacionar amb qualsevol activitat del JCLIC, ja que l'ordinador ens corregeix i ens fa l'acció de mestre. Ens ensenya i ens guia.

L'ordinador com ALUMNE: podriem relacionar el joc de Crayon Physics, ja que tú ets qui dona les instruccions i `l'ordinador qui les segueix, és a dir, en aquest cas tu faries la funció de mestre.

L'ordinador com a SIMULADOR: podriem dir que aquesta seria l'activitat de LOGO, aquest joc en el qual representa que estàs en una zona real, i tu tu has d'imaginar per a poder fer unes certes passes.

L'ordinador com a EINA: en aquest cas relacionaria el WORD, ja que l'utilitzes com a eina d'escriptura, en cap cas et diu com s'han de fer les coses, sino que ho has d'anar descobrint tú mateix.

TERRITORI

INTRODUCCIÓ

La classe començà molt ràpid, en el moment just d'arribar ja s'han començat a fer les exposicions.

1) SANT FELIU I HOSPITALET DE LLOBREGAT [Laura Sendín i Alex Ramos (jo mateix)]
- En aquesta exposició s'han presentat les dues ciutats parlant de l'abans i ara. S'han destacat sobretot els punts d'història, tradicions i festes, com també, els llocs més emblemàtics.

2) BEGUES [Joana Freixenet i Carlota Montaner]
- La Carlota i la Joana, ens han parlat de Begues, que és el poble on estiuejen les dues. com en l'exposició anterior han parlat de la història d'abans i ara del poble. Han fet servir diverses entrevistes, cosa que ha fet molt interessant la presentació.

3) OLESA DE MONTSERRAT [Toni Ruiz i Judit Carrique]
- En aquesta exposició s'han servit d'un power point, per a parlar de les coves d'Olesa, comparant realitat i ficció.

4) SITGES [Clara Boix i Maria Garcia]
- Aquesta exposició ha estat la última, s'ha parlat de les festes populars de Sitges, de la cultura modernista, destacant el CAU FERRAT, de la història, sempre posant molt d'interés en l'explicació gràfica.

APROFUNDIMENT

M'he enrecordat molt de català i d'història de l'art, per això m'agradaria parlar en aquest apartat del CAU FERRAT:


http://www.gaudiallgaudi.com/CA910.htm
http://www.sitges.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=59

En aquest cas m'he volgut servir d'aquests enllaços, perquè coneixeu la història i les característiques de l'edifici.

REFLEXIÓ

Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons la meva ciutat i, a la vegada, he pogut aprendre més coses sobre l'Hospitalet, ciutat veïna que no coneixia quasi gens.

CONFERÈNCIA: FER DE MESTRE

He volgut fer una síntesi al bloc sobre la xerrada de dilluns

-Eulàlia Bosch: professora de filosofia, directora d’IREF, Comissaria d’exposicions d’art, autora de: El plaer de mirar, Educació i vida quotidiana, Un lloc anomenat escola...
-(Totes les coses que fa, vol que tinguin referència amb EDUCACIÓ).
-Fer de mestre: podria ser el títol d’una sèrie de conferències (encara que només en fa una); proposa que sigui un programa fix de l’escola on vingui gent diversa (no tan sols professors) a explicar que vol dir: ser mestre, això ens ajudaria a conèixer la professió des de diversos punts de vista.

PENSAR EN FER DE MESTRE EN EL MARC D’UNA CIUTAT (BARCELONA)

- És normal parlar de magisteri pensant en els nens, però hauríem de pensar en els nens que creixen, no simplement en els nens, ja que, canvien a cada segon.
- Els nens són estrangers: no prové de la distància física, sinó del fet que s’han d’acostumar a una realitat que no coneixen. Aquesta és la estrangeria de les escoles. Estrangers: comparen el que tenen amb el que hi ha.
- Hi ha mestres per professió (OFICI) i mestres (SOCIETAT): ensenyen la ciutat. Tots fem de mestres de tot.
- Totes les escoles haurien de tenir un arxiu amb treballs d’alumnes i de professors sobre la ciutat: ens farà conèixer la ciutat.
- En una societat democràtica tenim la oportunitat de conèixer tots els nens i donar-los la mà.
- La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè un nen creixi bé i s’adapti.

- En els mapes mai es marquen les escoles: moltes escoles de l’eixample, per exemple, són verticals i utilitzen el pati compartit del pla Cerdà, com a pati de l’escola. Les escoles de l’eixample, s’han hagut d’adaptar.
- L’educació ha de passat a primera plana perquè els nens són els que sostenen la ciutat futura.

RECURSOS QUE TENIM ELS NENS I PROFESSORS

- Has d’endur-te el teu moment d’observar a qualsevol lloc, allà on vagis.
- Els nens són curiosos per necessitat, sinó pregunten, no obtenen respostes per poder conèixer el món i no perdre’s. (Ningú no pot deixar de banda aquesta curiositat).
- No hem d’estalviar els problemes del nens, sinó ajudar-los a resoldre’ls.
- El gran aliat del mestre són les arts.
- Les experiències estàtiques estan també en la vida quotidiana.
- Exposar-se a les arts és obrir portes als estudiants i el mestre pot sucumbir als seus encants.
- ARQUITECTURA I MÚSICA: estudiant el palau de la música.
- ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES: llibre del somni de fer-se gran.
- CERÀMICA: les arts menors també són importants, a vegades, bàsiques i tot.
- DANSA, ESCULTURA, PINTURA...

- Fer de mestre no és ser mestre: cal voler ser savi per poder ser savi.
- Cal ser un gran lector, perquè t’emocionis llegint.

XERRADA: ÚS DELS BLOCS A L'ESCOLA

He volgut penjar els apunts que he vist al escoltar a travñes d'internet la xerrada:

- WEB 1.0: al 1996, obtenim aquest concepte, on ja existeix Internet, però, la major part de la informació s’extreu i no s’afegeix.
- WEB 2.0: al 2006, la majoria de gent observa i afegeix, és a dir, hi ha interacció.

- Les eines que anomenaríem web 2.0 poden ser: gmail, google, google maps, youtube, blogeer, picasa...
- www.go2web20.net: seria un clar exemple de pàgina on trobar els recursos 2.0.
- No és Internet de text, sinó que és una eina visual i de multimèdia també.
- Realment, en la actualitat, ja no som espectadors, sinó que també som creadors de continguts.
- En un principi tot estava escrit, ara afegim imatges, sons, vídeos...
- BLOC: no només s’escriu, també s’interactua: preguntes, comentaris, diàlegs...
- Actualment: es pot conèixer molta gent a partir dels BLOCS.
- L’escola té un problema, com a escola podríem dir que és del segle XIX, els seus mestres pertanyen al segle XX, però els alumnes ja pertanyen al segle XXI.
- El llenguatge dels nens és més tecnològic: la tecnologia està present en les seves vides: msn, flogs, blogger... El gran problema, és que l’escola prohibeix el llenguatge tecnològic.
- Les eines no són dolentes, però si no ajudem a com utilitzar-les, poden ser-ho: Exemple: la indigent que va ser cremada per ser gravada en vídeo.
- És molt diferent una redacció d’un bloc, ja que en la redacció només hi ha un únic lector, el mestre i en el bloc, et pots motivar, ja que tothom ho pot llegir.

-BLOGLINES: serveis de la web 2.0: et sindiques per rebre algunes notícies de les actualitzacions.

RECITACIONS I DEBAT

INTRODUCCIÓ

El dia 13 de novembre, a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, hem continuat amb les recitacions. Una de les recitacions que més m'agradat ha estat la història de la Laura Sendín “El rei que s’havia de morir”. Cal destacar, que ha estat un dels pocs contes, ja que la majoria han estat llegendes i poesies; també m'agradat molt sentir la llegenda del monstre de Banyoles (Laura Sànchez) ja que ha estat una història de la qual sempre he sentit parlar però mai l'havia escolatada.
Tot seguit s'ha explicat la forma d'avaluar els debats i hem començat:

GRUP 1: L'ESCOLA PRIVADA I L'ESCOLA PÚBLICA

-Carles Costa
-Eduard Santos
-Marta Pintos
-Javier Garcia
-Angel Carrillo
-Marc Pérez
-Alba Mayol
-Oscar Valverde
-Pere Mussol
-Esteve Clop

La veritat és que ha estat un debat força interessant, ja que han fet ús de l'ordinador per ensanyar diverses diapositives i gràfics.

APROFUNDIMENT

Com a aprofundiment, en aquest cas m'agradaria explicar les característiques dels contes:

El conte és un gènere narratiu que es caracteritza principalment per:

-Han de ser breus.
-Poden estar basats en fets reals, però han de ser ficticis.
-Hi ha un únic tema principal, que centra l'atenció del lector.
-El desenlláç pot ser sorprenent o inesperat. Molts contes es construeixen a partir del final.
-Les primeres línies són determinants per aconseguir l'atenció del lector. Ens introdueix directament al clima, al nus de la història.
-Presenten una estructura d'introducció, nus i desenllaç, no necessàriament en aquest ordre.
-Poden aparèixer fets fantàstics, però sense trencar la versemblança del relat.
-Hi ha pocs personatges, i sovint veiem el món com ells ens el mostren. És bàsica la creació del personatge principal, ja que ell serà el fil conductor de la història.
-No hi ha descripcions llargues ni històries secundàries.
-Un bon conte tracta temes universals i ens fa pensar sobre ells.

REFLEXIÓ

Escoltant als companys he aprés diverses diferéncies sobre les escoles públiques i privades, i m'agradat molt la forma com han sabut defendre els dos tipus.

COMENCEN LES RECITACIONS

INTRODUCCIÓ

El dia 6 de novembre, fou el primer dia en que es començaren les recitacions. La gent va recitar diversos géneras, enmarcà la poesia, la rondalla, el conte i fins i tot la novel·la.
Jo vaig recitar: Collarets de llum del poeta: Miquel Martí i Pol.

APROFUNDIMENT

He decidit aprofundir una mica en la vida de Miquel Martí i Pol:

Aquest autor català va neixer el 19 de març de 1929 a Vic, podriem dir que fou poeta, escriptor i traductor.
Als 14 anys començà a treballar a una fàbrica tèxtil, on treballava també sa mare.
Als 19 anya agafà tuberculosis, això va fer que s'hagués d'estar al llit molt de temps, i aprofità per llegir diversos llibres.
Al 1954 fou premiat am l'Óssa Menor amb Paraules al vent.
Es va casar al 1956, i va tindre dos fills.
A finals d'aquesta década, formà part del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Al 1970 agafà esclerosis múltiple, fet que li va obligar a deixar la feina.
Al 1978 va rebre un homenatge a la Setmana Popular de Osona, organitzada per la comisió de cultura del PSUC.
Al 1984 va morir la seva dona i es va tornar a casar dos anys després.
La seva obra ha estat traduida a diversos idiomes.

REFLEXIÓ

Pensant-ho bé, podríem dir que gràcies a la recitació d'aquest poema, he pogut refrescar-me una mica i he començat a gaudir una mica més que mai de lla poesia, ja que realment hem costa molt llegir-ne i sobretot entendre-la.

SANT FELIU ONLINE

Aquest vídeo, enregistra una entrevista a la Mireia Aldana, la directora de Diversitat Lúdica (el meu esplai), on es pot observar que en tot tipus d'àmbits educatius, no només a l'escola, s'utilitzen les TIC, i la informática.
Entre d'altres serveis, a l'esplai, utilitzem les TIC, per comunciar-nos entre els monitors (tot va via correu electrónic, així també fomentem el recilcatge), i amb les famílies, les quals poden observar i gaudir de diversa informació a la pàgina web del C. E. Diversitat Lúdica (www.diversitatludica.cat).
A més de tot això, destacariem el Sant Feliu online, el Conecta Jove, i el Conecta, tres programes impulsats i dirigits per l'esplai on es fomenta la digitalització amb persones adultes, amb la qual es volen trencar les escletxes digitals.


Per més informació: www.diversitatludica.cat

QUI ETS TÚ?

INTRODUCCIÓ

El dia 9 de Novembre, hem fet petit grup i hem exposat les nostres exposicions sobre el QUI ETS TÚ.

APROFUNDIMENT

Característiques de la descripció:

- És un text en el qual s'atribueixen a objectes o persones diverses qualitats o propietats.
- És una forma de recrear la realitat formant una imatge que s'assemli a la que es pot percebre a través dels sentits.
- Mostra amb parayles una relaitat concreta o abstracta i informa de com són els llocs, les emocions, els objectes...
- Explica de forma molt detallada i ordenada, com són les persones, llocs, animals, objectes...
- Serveix sobretot per ambientar i crear atmosfera.
- Moltes vegades, les descripcions contribueixen a detenir l'acció i preparar l'escenari dels fets que segueixen.

REFLEXIÓ

Amb auqest excercici he pogut aprendre a valorar la descripció, un tipus de text molt concret, que s'utilitza molt sense que un s'adoni.

ANUNCI

ANUNCI D'AXE


Des de un primer moment, sabria que parlaria del masclisme de la societat, ja que crec que és un dels topics més destacats en la publicitat actual. Vaig pensar, en col·locar un anunci de neteja, o de menjar, en els quals sempre les protagonistes són les dones (ja que en la societat tradicional, eren elles les que s'encarregaven tant d ela neteja com del menjar). Un altre punt en el que vai pensar, van ser els anuncis de cotxes, en els quals la majoria de vegades el conductor és un home, i sinó la veu en off que surt de fons, el narrador, ho és també. Les dues idees es debatien el meu cap, però com no sabia exactament quina posar, vaig decidir posar al youtube anuncis masclistes, i així va ser com em van sortir els anuncis d'Axe, amb els quals jo encara no havia pensat. Mirant-los tots, vaig decantar-me per aquest.
En l'anunci que he escollit, es veu com un home utilitza sabó rosa (ho relaciona amb la dona ,el rosa es veu que és un color femení), el noi es dutxa i co m utilitza aquell sabó actúa vers una dona, se li accentúa el seu caire romàntic i les seves gane sper contreure matrimoni. L'anunci acaba quan l'home canvia de sabó, i utilitza AXE, el que fa que es converteixi en un "macho men" i les dones l'estimin.

PRESENTACIÓ AMB SLYDEBOOM

Presentación1

View more presentations or Upload your own.

En un primer moment vaig intentar penjar la presentació al Slydeshare però no vaig poder, ja que no es movien les imatges.
En segon lloc, vaig decidir provar amb l'altre programa que se'ns havia proposat, l'slydeboom i amb aquets si que vaig poder.

PASSOS A SEGUIR:

1- Obrir una presentaicó de power point.
2- Afegir imatges, símbols, formes... en el meu cas vaig utilitzar tres formes.
3- Utilitzar les animacions de reocrregut, per així exposar moviment.
4- Guardar la presentació.
5- Penjar la presentaicó a SLYDEBOOM.
6- Copiar el link ke trobavem i penjar-ho al bloc.