QUI ÉS ELLA? LA LAURA

Em va costar moltíssim decidir a qui descriure, vaig pensar en molta gent diferent, i vaig fixar-me en mil i un detalls de tothom per poder escollir una persona que m'aportés alguna cosa exacta... i no em vaig adonar... la persona que buscava, estava dia rere dia al meu costat.
La Laura, és una noia rossa, d’estatura mitjana, d’un metre setanta-cinc pot ser, te els ulls marrons, i és bastant prima. Si entrem més enllà, en el seu interior, descobrirem que és una persona sincera, sense por a dir les coses, a més és molt bona noia i sap ajudar a qui ho necessita. A més, enganya molt quan la coneixes, segons ella, molta gent diu que té cara de pomes agres, quan jo la vaig conèixer, vaig pensar que seria la típica rossa, molt ‘pija’, la veritat cursi, impertinent, però amb els dies, que dic amb els dies, amb les hores, vaig descobrir que estava molt equivocat, la laura és tot el contrari del que sembla, és una noia que porta l’alegria allà on va, que il•lumina el lloc per on passa, que sap jugar bé les cartes quan toca...
Si ens fiquem una mica en la seva vida personal, fins al punt que ella ens ho permet, podríem dir, que viu a l’Hospitalet de Llobregat, ciutat situada al costat de la gran Barcelona. Té 18 anyets, i farà els seus 19 al desembre. A casa, conviu amb els seus pares, i el que més destaca de casa seva és la ‘Lindsay’, la seva gosseta, amb la qual es veu que comparteix moltes coses. En el seu cercle d’amics, descobrim que té molts ‘coneguts’, però amics sap escollir-ne, ha estat coneixedora sempre del que és diu, amics amb una mà i em sobren, i això m’ha semblat molt sincer per la seva part.
Doncs no podria dir-vos molt més, aquesta és la Laura, i com he dit, ja us toca que us la presentin, no creieu?

Per més informació sobre la Laura podeu accedir-hi a: http://laauree.blogspot.com

MAPA CONCEPTUAL

Aquest mapa ha estat realitzat per l'Alex Ramos i la Mireia Gonzàlez (http://mireiagonzales.blogspot.com)

CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA

INTRODUCCIÓ

En aquesta entrada, parlarem de l'expressió escrita, com veureu hi ha característiques totalment iguals a les de l'expressió oral.


APROFUNDIMENT

1- CORRECCIÓ ORTOGRAFICA
-Massa tolerància amb l'ortografia, és tan important que s'entengui com que estigui ben escrit.
-Un mestre ha de dominar les regles ortogràfiques.
-És molt difícil assolir l'ortografia complerta, per no dir IMPOSSIBLE.

2- ESTRUCTURACIÓ DEL TEXT
-S'ha escrit molt sobre això.
-Redactar és ordenar-se (ordenar el pensament).
-Abans d'escriure hem de parar-nos a pensar que és 'el que volem escriure' (ordenar, buscar paraules claus, rumiar el final...).
-Al acabar és imprescindible REVISAR!
-Un text ha de tenir:
ADEQUACIÓ -> propietat que permet adaptar el text a la situació comunicativa: objectius, destinatari, intencionalitat...
COHERÈNCIA -> propietat que assegura la significació global del TEXT (principi relació amb final).
COHESSIÓ -> propietat que relaciona les diferents unitats d'un text: paràgrafas i oracions (cal tenir en compte: puntuació, verbs, tractament, persona...).

3- PUNTUACIÓ
-És un intent de grabar l'entonació en el text escrit.
-Les pauses són molt importants.
-Per aplicar bé la puntuació és imprescindible xonéixer bé la funció de tots els signes (utilitzar-los malament pot fer canviar el sentit).
-També és imprescindible conèixer els usos prohibits, optatius i obligatoris de tos els signes.
-Ex: subjecte - verb- complement directe (mai comes entre ells).

4- RIQUESA DE VOCABULARI
-L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
-Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
-Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
-Utilitza figures literaries: comparacions, metàfores, personificacions...
-JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

5- PRECISIÓ DEL SIGNIFICAT
-Es refereix al léxic, al vocabulari...
-Semàntica, vol dir significat.
-S'han de sobrepassar els mots genérics, s'han de dir els més específics.
-Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

6- ABSÈNCIA DE BARBARISMES
-La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
-Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
-Aixó no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

7- ÚS DE FRASES fetes I REFRANYS
-FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc céntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
-REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legóric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol rojent, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
-És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
-Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
-Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
-Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

8- MORFOSINTAXI GENUÏNA
-És important qu tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barrejin amb cap altra llengua).
-El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
Ex: Nunca me llama (el no va inclós), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
Ex: CD amb preposició en catsellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
Ex: les no és LIS -> això no existeix.

9- ÚS CORRECTE DELS VERBS
-En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per aixó és molt important saber-se els verbs.
-Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
-Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...

10- CAL·LIGRAFIA I PULCRITUD
-Una bona presentació incideix molt en la primera impressió.
-Estar net pot pujar la nota.
-La informaicó ens ha ajudat a una millor pulcritud.
-CAL·LIGRAFIA: exigents/radicals, s'ha de fer bé perqué els infants es fixen.

Totes aquestes característiques, tan les de la comunicació oral, com les de la comunicació escrita, m'han ajudat a adonar-me'n que un mestre necessita moltissimes qualitats que ha de millorar primer a la carrera.