QUI ÉS ELLA? LA LAURA

Em va costar moltíssim decidir a qui descriure, vaig pensar en molta gent diferent, i vaig fixar-me en mil i un detalls de tothom per poder escollir una persona que m'aportés alguna cosa exacta... i no em vaig adonar... la persona que buscava, estava dia rere dia al meu costat.
La Laura, és una noia rossa, d’estatura mitjana, d’un metre setanta-cinc pot ser, te els ulls marrons, i és bastant prima. Si entrem més enllà, en el seu interior, descobrirem que és una persona sincera, sense por a dir les coses, a més és molt bona noia i sap ajudar a qui ho necessita. A més, enganya molt quan la coneixes, segons ella, molta gent diu que té cara de pomes agres, quan jo la vaig conèixer, vaig pensar que seria la típica rossa, molt ‘pija’, la veritat cursi, impertinent, però amb els dies, que dic amb els dies, amb les hores, vaig descobrir que estava molt equivocat, la laura és tot el contrari del que sembla, és una noia que porta l’alegria allà on va, que il•lumina el lloc per on passa, que sap jugar bé les cartes quan toca...
Si ens fiquem una mica en la seva vida personal, fins al punt que ella ens ho permet, podríem dir, que viu a l’Hospitalet de Llobregat, ciutat situada al costat de la gran Barcelona. Té 18 anyets, i farà els seus 19 al desembre. A casa, conviu amb els seus pares, i el que més destaca de casa seva és la ‘Lindsay’, la seva gosseta, amb la qual es veu que comparteix moltes coses. En el seu cercle d’amics, descobrim que té molts ‘coneguts’, però amics sap escollir-ne, ha estat coneixedora sempre del que és diu, amics amb una mà i em sobren, i això m’ha semblat molt sincer per la seva part.
Doncs no podria dir-vos molt més, aquesta és la Laura, i com he dit, ja us toca que us la presentin, no creieu?

Per més informació sobre la Laura podeu accedir-hi a: http://laauree.blogspot.com

MAPA CONCEPTUAL

Aquest mapa ha estat realitzat per l'Alex Ramos i la Mireia Gonzàlez (http://mireiagonzales.blogspot.com)

CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA

INTRODUCCIÓ

En aquesta entrada, parlarem de l'expressió escrita, com veureu hi ha característiques totalment iguals a les de l'expressió oral.


APROFUNDIMENT

1- CORRECCIÓ ORTOGRAFICA
-Massa tolerància amb l'ortografia, és tan important que s'entengui com que estigui ben escrit.
-Un mestre ha de dominar les regles ortogràfiques.
-És molt difícil assolir l'ortografia complerta, per no dir IMPOSSIBLE.

2- ESTRUCTURACIÓ DEL TEXT
-S'ha escrit molt sobre això.
-Redactar és ordenar-se (ordenar el pensament).
-Abans d'escriure hem de parar-nos a pensar que és 'el que volem escriure' (ordenar, buscar paraules claus, rumiar el final...).
-Al acabar és imprescindible REVISAR!
-Un text ha de tenir:
ADEQUACIÓ -> propietat que permet adaptar el text a la situació comunicativa: objectius, destinatari, intencionalitat...
COHERÈNCIA -> propietat que assegura la significació global del TEXT (principi relació amb final).
COHESSIÓ -> propietat que relaciona les diferents unitats d'un text: paràgrafas i oracions (cal tenir en compte: puntuació, verbs, tractament, persona...).

3- PUNTUACIÓ
-És un intent de grabar l'entonació en el text escrit.
-Les pauses són molt importants.
-Per aplicar bé la puntuació és imprescindible xonéixer bé la funció de tots els signes (utilitzar-los malament pot fer canviar el sentit).
-També és imprescindible conèixer els usos prohibits, optatius i obligatoris de tos els signes.
-Ex: subjecte - verb- complement directe (mai comes entre ells).

4- RIQUESA DE VOCABULARI
-L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
-Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
-Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
-Utilitza figures literaries: comparacions, metàfores, personificacions...
-JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

5- PRECISIÓ DEL SIGNIFICAT
-Es refereix al léxic, al vocabulari...
-Semàntica, vol dir significat.
-S'han de sobrepassar els mots genérics, s'han de dir els més específics.
-Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

6- ABSÈNCIA DE BARBARISMES
-La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
-Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
-Aixó no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

7- ÚS DE FRASES fetes I REFRANYS
-FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc céntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
-REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legóric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol rojent, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
-És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
-Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
-Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
-Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

8- MORFOSINTAXI GENUÏNA
-És important qu tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barrejin amb cap altra llengua).
-El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
Ex: Nunca me llama (el no va inclós), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
Ex: CD amb preposició en catsellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
Ex: les no és LIS -> això no existeix.

9- ÚS CORRECTE DELS VERBS
-En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per aixó és molt important saber-se els verbs.
-Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
-Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...

10- CAL·LIGRAFIA I PULCRITUD
-Una bona presentació incideix molt en la primera impressió.
-Estar net pot pujar la nota.
-La informaicó ens ha ajudat a una millor pulcritud.
-CAL·LIGRAFIA: exigents/radicals, s'ha de fer bé perqué els infants es fixen.

Totes aquestes característiques, tan les de la comunicació oral, com les de la comunicació escrita, m'han ajudat a adonar-me'n que un mestre necessita moltissimes qualitats que ha de millorar primer a la carrera.

CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPRESSIÓ ORAL

INTRODUCCIÓ

Durant dos sessions consecutives hem estat parlant de les característiques de l'espressió oral i escrita, en aquesta entrada enumerarem i parlarem una mica de l'expressió oral.


APROFUNDIMENT

1- CORRECCIÓ FONÈTICA
-Base articulatoria: pronunciar bé les paraules (s'ha de fer bé: vocalitzant, obrint la boca, tenit conciéncia de 'parlar bé en públic'.
-Hem de vetllar perqué la fonètica de tots sigui l'adequada.
-És molt important fer elisions (Ex. Quina hora és? -> Quinorés?).
-Les paraules compostres tenen dues síl·labes tóniques -> cOliflOr.
-També els adverbis acabats en -ment tenen dues síl·labes tóniques -> violEntamEnt.
-Pronunciem consonants malament.

2- FLUÏDESA
-Això vol dir que una persona ha de ser capaç d'expressarse amb màxima naturalitat, d'una manera estructurada i coherent (que no hi hagi mots pàrasits).
-Relacionada amb la claredat de la IDEA que volem exposar.
-Si no hi ha idea no es pot expressar i no hi ha discurs possible.

3- ENTONACIÓ I PAUSES
-Cada llengua té la seva entonació: EX. CATALÀ no és igual al CASTELLÀ (preguntes).
-PAUSES: tenen un gran sentit (pots canviar molt el sentit de les oracions si no fas les pauses correctament).

4- RIQUESA DE VOCABULARI
-L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
-Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
-Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
-Utilitza figures literaries: comparacions, metàfores, personificacions...
-JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

5- PRECISIÓ DEL SIGNIFICAT
-Es refereix al léxic, al vocabulari...
-Semàntica, vol dir significat.
-S'han de sobrepassar els mots genérics, s'han de dir els més específics.
-Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

6- ABSÈNCIA DE BARBARISMES
-La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
-Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
-Aixó no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

7- ÚS DE FRASES fetes I REFRANYS
-FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc céntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
-REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legóric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol rojent, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
-És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
-Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
-Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
-Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

8- MORFOSINTAXI GENUÏNA
-És important qu tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barrejin amb cap altra llengua).
-El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
Ex: Nunca me llama (el no va inclós), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
Ex: CD amb preposició en catsellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
Ex: les no és LIS -> això no existeix.

9- ÚS CORRECTE DELS VERBS
-En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per aixó és molt important saber-se els verbs.
-Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
-Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...

PRESENTACIÓ: AL GOOGLE DOCS

Aquesta és la presentació on he plasmat, la informació que he trobat sobre GITIC al bloc de l'assignatura.

HAKUNA MATATA (SO)

http://www.goear.com/listen/a31ce46/CANCION-

SÍNTESI DELS ARTICLES SOBRE COMUNICACIÓ NO VERBAL

INTRODUCCIÓ
En aquesta classe cada grup va llegir un article diferent i després en conjunt vam exposar les idees més importants en comú.

He decidit escriure els articles sintetitzant i proposant les idees principals que a mi em semblen


APROFUNDIMENT

ARTICLE 1: Sebastià Serrano. El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.

1) Si la nostra veu es deixa lliure, aconseguim una monotonia, que a la llarga ens transmet avorriment.
2) Si el to de veu sempre és el mateix causem també l'avorriment.
3) La velocitat és un punt molt important, si correm molt podem transmetre nerviosisme, i creença de que ho fem per poder-ho dir tot.
4) La respiració és molt important, ja que amb ella marquem les pauses, i sense ella creem velocitat.


·ARTICLE 2: Jesús Tuson. El luxe del llenguatge. Editorial Empúries. Barcelona, 1986.

1) Altres animals a més dels humans, posseeixen un lèxic lligat als desitjos.
2) Saber-se molts mots de memòria no serveix de res si no saps com utilitzar-los.
3) CHOMSKY: La persona que ha arribat a assolir el coneixement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
4) Dos tipus de coneixement lingüístic:
-el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua.
- el que es fa patent en el judici dels parlants.
5) La capacitat d'extreure els diversos sentits a les estructures, és comuna a tots els parlants. És el luxe del llenguatge.


·ARTICLE 3: (Introducció i dos apartats). Francesc Torralba. L'art de saber escoltar. Pagès editors. Lleida, 2006.

1) El soroll ens obliga a cridar més, però això ens fa insensibles a les veus més febles.
2) No n'hi ha prou en saber parlar. Cal saber escoltar.
3) Estem fets per parlar, però no podríem pronunciar una paraula, si abans no l'haguèssim rebuda.
4) Escoltar és un acte intencional, a diferencia de sentir que es simplement percebre un so.
5) L'art d'escoltar és, la condició prèvia per exercir correctament l'art de dialogar i l'art de criticar.
6) El diàleg és materialment imposivle si no es produeix alternança lògica entrre paraules i silenci.
7) Si hi ha crisis en un diàleg, no tan sols es pot impotar al emissor, sinó també, i essencialment, al receptor.


·ARTÍCLE 4: Sebastià Serrano. El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.

1) El contacte dels ulls forneix experiències simultànies i recíproques de connexió mútua i ajuda a trencar possibles barreres a la comunicació.
2) Els ulls són les parts del cos més utilitzades en la comunicació no verbal i tenen una funció social única.
3) Una mirada ens informa de l'actitud de l'altre, de les seves intencions i ens suggereix alguns indicis dels seus pròxims moviments.
4) La trobada de dos ulls sempre és especial.
5) La mirada pot ser i és un mecanisme de poder, i també val la pena d'examinar la conducta visual com a reflex de tot el que passa en l'espai de les més diverses relacions socials.
6) Els ulls poden esdevenir ben fàcilment l'espai de trobada.


·ARTÍCLE 5: Eumo editorial. Vic, 2000.

1) No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir sempre ser-ho.
2) Per estrany que ens resulti estranger, ningú no és més estranger, que eles nens que neixen cada dia.
3) És cert que l'experiència dels adults els permet preveure moltes situacions, cosa que és totalment impossible en el cas dels nens petits.
4) El procés de creixement dels nens, especialment en les primeres etapes, és primer un procés de sorpresa i després d'interrogació.


·ARTÍCLE 6: Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.

1)LECCIONES DE SILENCIO: cal dir, que aquestes estones que en la seva escola s'anomenaven així, m'han causat gran impacte i m'han semblat molt interessants.

(Una lección de silencio, és un moment decidit pel professor, on a l'aula només existeix el silenci).



Tots sis artícles m'han semblat prou interessants, encara que m'hauria agradat llegir-me tots els llibres sencers, per així aprofundir-ne molt més.

La forma dels llavis, també ens diu moltes coses.

FOTOGRAFIA RETOCADA

+Pujo aquesta foto perquè la que vaig fer a classe no m'agrada.

+Primerament he escollit el porgram fotogràfic:

-PICASA

-PHOTOSHOP

-PICNIK

+He dubtat de quin agafar, però al final m'he decantat per l'últim. El Picnik és un programa de retoc fotogràfic que està a itnernet, no fa falta descarregar-ho.

1)He pujat la foto, i le aplicat el blanc i negre, deixant de color blau el cel.

2)Després he afegit el retoc decada del 1960.

3)Per acabar l'he posat efecto Orton, perque semblés més real.

(La foto va ser feta a Pisa (Roma), al març de 2009).

PIXELS: 3072 x 2304

MB: 1'16