CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPRESSIÓ ORAL

INTRODUCCIÓ

Durant dos sessions consecutives hem estat parlant de les característiques de l'espressió oral i escrita, en aquesta entrada enumerarem i parlarem una mica de l'expressió oral.


APROFUNDIMENT

1- CORRECCIÓ FONÈTICA
-Base articulatoria: pronunciar bé les paraules (s'ha de fer bé: vocalitzant, obrint la boca, tenit conciéncia de 'parlar bé en públic'.
-Hem de vetllar perqué la fonètica de tots sigui l'adequada.
-És molt important fer elisions (Ex. Quina hora és? -> Quinorés?).
-Les paraules compostres tenen dues síl·labes tóniques -> cOliflOr.
-També els adverbis acabats en -ment tenen dues síl·labes tóniques -> violEntamEnt.
-Pronunciem consonants malament.

2- FLUÏDESA
-Això vol dir que una persona ha de ser capaç d'expressarse amb màxima naturalitat, d'una manera estructurada i coherent (que no hi hagi mots pàrasits).
-Relacionada amb la claredat de la IDEA que volem exposar.
-Si no hi ha idea no es pot expressar i no hi ha discurs possible.

3- ENTONACIÓ I PAUSES
-Cada llengua té la seva entonació: EX. CATALÀ no és igual al CASTELLÀ (preguntes).
-PAUSES: tenen un gran sentit (pots canviar molt el sentit de les oracions si no fas les pauses correctament).

4- RIQUESA DE VOCABULARI
-L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
-Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
-Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
-Utilitza figures literaries: comparacions, metàfores, personificacions...
-JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

5- PRECISIÓ DEL SIGNIFICAT
-Es refereix al léxic, al vocabulari...
-Semàntica, vol dir significat.
-S'han de sobrepassar els mots genérics, s'han de dir els més específics.
-Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

6- ABSÈNCIA DE BARBARISMES
-La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
-Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
-Aixó no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

7- ÚS DE FRASES fetes I REFRANYS
-FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc céntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
-REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legóric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol rojent, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
-És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
-Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
-Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
-Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

8- MORFOSINTAXI GENUÏNA
-És important qu tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barrejin amb cap altra llengua).
-El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
Ex: Nunca me llama (el no va inclós), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
Ex: CD amb preposició en catsellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
Ex: les no és LIS -> això no existeix.

9- ÚS CORRECTE DELS VERBS
-En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per aixó és molt important saber-se els verbs.
-Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
-Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...