CARACTERÍSTIQUES DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA

INTRODUCCIÓ

En aquesta entrada, parlarem de l'expressió escrita, com veureu hi ha característiques totalment iguals a les de l'expressió oral.


APROFUNDIMENT

1- CORRECCIÓ ORTOGRAFICA
-Massa tolerància amb l'ortografia, és tan important que s'entengui com que estigui ben escrit.
-Un mestre ha de dominar les regles ortogràfiques.
-És molt difícil assolir l'ortografia complerta, per no dir IMPOSSIBLE.

2- ESTRUCTURACIÓ DEL TEXT
-S'ha escrit molt sobre això.
-Redactar és ordenar-se (ordenar el pensament).
-Abans d'escriure hem de parar-nos a pensar que és 'el que volem escriure' (ordenar, buscar paraules claus, rumiar el final...).
-Al acabar és imprescindible REVISAR!
-Un text ha de tenir:
ADEQUACIÓ -> propietat que permet adaptar el text a la situació comunicativa: objectius, destinatari, intencionalitat...
COHERÈNCIA -> propietat que assegura la significació global del TEXT (principi relació amb final).
COHESSIÓ -> propietat que relaciona les diferents unitats d'un text: paràgrafas i oracions (cal tenir en compte: puntuació, verbs, tractament, persona...).

3- PUNTUACIÓ
-És un intent de grabar l'entonació en el text escrit.
-Les pauses són molt importants.
-Per aplicar bé la puntuació és imprescindible xonéixer bé la funció de tots els signes (utilitzar-los malament pot fer canviar el sentit).
-També és imprescindible conèixer els usos prohibits, optatius i obligatoris de tos els signes.
-Ex: subjecte - verb- complement directe (mai comes entre ells).

4- RIQUESA DE VOCABULARI
-L'expressió és rica quan aconsegueix explicar les idees amb les paraules més adequades.
-Un bon llenguatge és agradable de sentir quan es manté en el seu nivell i amb harmonia, evita les repeticions o tendeix a la CLAREDAT.
-Idees amb precisió (no ambigües); procura augmentar el vocabulari base; millora el significat d'un nom, acompanyant-lo d'un adjectiu ben escollit; millora el significat d'un verb acompanyant-lo d'un adverbi.
-Utilitza figures literaries: comparacions, metàfores, personificacions...
-JOSEP RUAIX: CCC: clar, concís i correcte.

5- PRECISIÓ DEL SIGNIFICAT
-Es refereix al léxic, al vocabulari...
-Semàntica, vol dir significat.
-S'han de sobrepassar els mots genérics, s'han de dir els més específics.
-Bàsic no vol dir pobre -> els nens aprenen especialitzacions. Ex. tipus de sabates, noms dels animals...

6- ABSÈNCIA DE BARBARISMES
-La presència de barbarismes fa baixar la qualitat del llenguatge.
-Actualment la gran preocupació del català són els anglicismes (parking, 'dia després', airbag, sky line...).
-Aixó no vol dir que no s'acceptin paraules d'altres idiomes.

7- ÚS DE FRASES fetes I REFRANYS
-FRASE FETA: és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir una altra (anar amb peus de plom, fer cinc céntims, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda...). Només s'expressa una idea.
-REFRANY: és una frase que en sentit directe o al·legóric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici, en que es relacionen almenys dues idees (sol rojent, pluja o vent; de mica en mica s'omple la pica; pel maig cada dia un raig; per l'abril aigües mil; allà on vagis, fes el que vegis; al cul del sac es troben les engrunes...).
-És un fet reconegut que l'ús de refranys i frases fetes milloren el llenguatge (li proporcionen vitalitat i precisió).
-Es perd el costum de la llengua oral, que era la forma de transmetre-ho.
-Abans hi havia més gent a les cases, no hi havia diners per sortir, ni televisió... Es reunien i s'explicaven contes, rondalles...-> amb la pressa tot això s'ha perdut, no hi ha temps.
-Tots el mestres han de ser conscients i treballar-ho.

8- MORFOSINTAXI GENUÏNA
-És important qu tinguem clares les normes i criteris de la llengua (que no es barrejin amb cap altra llengua).
-El català i el castellà, per exemple, a vegades tenen estructures totalment diferents.
Ex: Nunca me llama (el no va inclós), mai no me truca (s'ha de posar el NO).
Ex: CD amb preposició en catsellà, CD sense preposició en català. (DE PERSONA).
Ex: De/a/en + que en castellà, en català mai es posa PREPOSICIÓ + QUE.
Ex: les no és LIS -> això no existeix.

9- ÚS CORRECTE DELS VERBS
-En català, els verbs més bàsics, els més utilitzats, són irregulars: anar, fer, ser, tenir... per aixó és molt important saber-se els verbs.
-Ús correcte dels temps verbals. Ex: havent sopat, és millor que després de sopar.
-Perífrasis verbals: obligació -> haver de, caldre (que)...; prohibició -> deure...

10- CAL·LIGRAFIA I PULCRITUD
-Una bona presentació incideix molt en la primera impressió.
-Estar net pot pujar la nota.
-La informaicó ens ha ajudat a una millor pulcritud.
-CAL·LIGRAFIA: exigents/radicals, s'ha de fer bé perqué els infants es fixen.

Totes aquestes característiques, tan les de la comunicació oral, com les de la comunicació escrita, m'han ajudat a adonar-me'n que un mestre necessita moltissimes qualitats que ha de millorar primer a la carrera.