En aquesta classe cada grup va llegir un article diferent i després en conjunt vam exposar les idees més importants en comú.
He decidit escriure els articles sintetitzant i proposant les idees principals que a mi em semblen
APROFUNDIMENT
ARTICLE 1: Sebastià Serrano. El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.
1) Si la nostra veu es deixa lliure, aconseguim una monotonia, que a la llarga ens transmet avorriment.
2) Si el to de veu sempre és el mateix causem també l'avorriment.
3) La velocitat és un punt molt important, si correm molt podem transmetre nerviosisme, i creença de que ho fem per poder-ho dir tot.
4) La respiració és molt important, ja que amb ella marquem les pauses, i sense ella creem velocitat.
·ARTICLE 2: Jesús Tuson. El luxe del llenguatge. Editorial Empúries. Barcelona, 1986.
1) Altres animals a més dels humans, posseeixen un lèxic lligat als desitjos.
2) Saber-se molts mots de memòria no serveix de res si no saps com utilitzar-los.
3) CHOMSKY: La persona que ha arribat a assolir el coneixement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
4) Dos tipus de coneixement lingüístic:
-el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua.
- el que es fa patent en el judici dels parlants.
5) La capacitat d'extreure els diversos sentits a les estructures, és comuna a tots els parlants. És el luxe del llenguatge.
·ARTICLE 3: (Introducció i dos apartats). Francesc Torralba. L'art de saber escoltar. Pagès editors. Lleida, 2006.
1) El soroll ens obliga a cridar més, però això ens fa insensibles a les veus més febles.
2) No n'hi ha prou en saber parlar. Cal saber escoltar.
3) Estem fets per parlar, però no podríem pronunciar una paraula, si abans no l'haguèssim rebuda.
4) Escoltar és un acte intencional, a diferencia de sentir que es simplement percebre un so.
5) L'art d'escoltar és, la condició prèvia per exercir correctament l'art de dialogar i l'art de criticar.
6) El diàleg és materialment imposivle si no es produeix alternança lògica entrre paraules i silenci.
7) Si hi ha crisis en un diàleg, no tan sols es pot impotar al emissor, sinó també, i essencialment, al receptor.
·ARTÍCLE 4: Sebastià Serrano. El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.
1) El contacte dels ulls forneix experiències simultànies i recíproques de connexió mútua i ajuda a trencar possibles barreres a la comunicació.
2) Els ulls són les parts del cos més utilitzades en la comunicació no verbal i tenen una funció social única.
3) Una mirada ens informa de l'actitud de l'altre, de les seves intencions i ens suggereix alguns indicis dels seus pròxims moviments.
4) La trobada de dos ulls sempre és especial.
5) La mirada pot ser i és un mecanisme de poder, i també val la pena d'examinar la conducta visual com a reflex de tot el que passa en l'espai de les més diverses relacions socials.
6) Els ulls poden esdevenir ben fàcilment l'espai de trobada.
·ARTÍCLE 5: Eumo editorial. Vic, 2000.
1) No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir sempre ser-ho.
2) Per estrany que ens resulti estranger, ningú no és més estranger, que eles nens que neixen cada dia.
3) És cert que l'experiència dels adults els permet preveure moltes situacions, cosa que és totalment impossible en el cas dels nens petits.
4) El procés de creixement dels nens, especialment en les primeres etapes, és primer un procés de sorpresa i després d'interrogació.
·ARTÍCLE 6: Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.
1)LECCIONES DE SILENCIO: cal dir, que aquestes estones que en la seva escola s'anomenaven així, m'han causat gran impacte i m'han semblat molt interessants.
(Una lección de silencio, és un moment decidit pel professor, on a l'aula només existeix el silenci).
Tots sis artícles m'han semblat prou interessants, encara que m'hauria agradat llegir-me tots els llibres sencers, per així aprofundir-ne molt més.
La forma dels llavis, també ens diu moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada