TOT UN UNIVERS INMERS EN LES TIC

Després d'estar més de tres mesos convivint amb les TIC, he aprés diversos métodes de treball i un cúmuld'eines interactives noves, que durant molts anys de la meva vida crec que em seran molt útils.


La intervenció que escolleixo primerament és:

http://alexittu.blogspot.com/2009/10/mapa-conceptual.html

EL MAPA CONCEPTUAL

És una intervenció al bloc molt sosa, i bastant bàsica, però és una de les eines més útils que he aprés en aquesta assignatura i crec que m'ajudarà en tot moment.
Aquest programa el puc utilitzar durant els meus dies d'estudiant per fer-me esquemes i mapes conceptuals dels diversos temes i en els meus dies de professor, per ensenyar als nens d'una manera més visual.


La segona intrvenció és:

http://alexittu.blogspot.com/2009/11/presentacio-amb-slydeboom.html

PRESENTACIÓ AMB SLYDEBOOM

Aquesta intervenció també és una de les més curtes del blog, però l'he esocllit perquè també m'ha semblat molt útil, crec que aixòde no tenir que fer servir cap altra programa i que només utilitzant diversos recursoss d'internet puguis fer una prsentació és molt interessant. Sinó, jo tota la vida hagués utilitzat el POWER POINT i el pendrive per poder exposar les coses a classe.


Gràcies a aquesta assignatura he pogut coneixer mñes a fons motls camps de les noves tecnologies, és unapena que hagi acabat tan ràpid i no hagim pogut aprofundir mé.


Gràcies.

ÚLTIM DIA DE TERRITORI I ACABEM

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 21 de desembre, fou la última de Territori.
Van exposar diverses persones, i només destacaré les que més hem van agradar:

- Alba Casals i Sandra Ferré: Les fonts de Montjuic.
- Irene Recio i David Cortés: San Sebastià.
- Mireia Gonzàlez i Anna Illa: El Penedés.


APROFUNDIMENT

A l'esposició de San Sebastià, feta per la Irene i el David, es va perlar de l Pinta dels Vents, d'Eduardo Chillida, i per això m'agradaria parlar una mica més sobre les obres d'aquest artista:


ESTATS UNITS, ESPANYA i ALEMANIA (sobretot)

- Abesti Gogora V
- Dallas XV
- Begirari IV
- Camí cap a la Paz
- Elogi de l'Arquitectura II
- Elogi de l'Aigua
- Elogi de l'Aire II
- Elogi del Ferro III
- Elogi de l'Horitzó
- Enparantza II
- Estela a Rafa Balerdi
- Lizardiren Leihoa
- Lloc de trobades II, II, IV, V, VI, VII
- Monument a Fleming
- Monument a la Tolerancia
- Mural G-333
- Pinta del Vent
- Topos V
- Begirari V
- Besarkada X
- Buscant el llum
- Gudari
- Gurutz Aldare
- La Casa de Goethe
- Monument Dusseldorf

Si alguna vegada visiteu un d'aquest tres països, estaria bé que poguéssiu gaudir de les obres públiques d'aquest geni.


REFLEXIÓ

Amb aquesta classe si que es dona per finalitzat tot el semestre de TIC i COED. M'agradaria destacar que totes les exposicions de territori, han estat molt bé, i que en totes he augmentat una mica més la meva cultura.

CALAIX DE SASTRE

INTRODUCCIÓ

Aquesta classe del dia 18 fóu una mica, com ho diríem, la podríem definir com a: CLAIX DE SASTRE. La defeniriem així perquè es van recollir totes les coses que encara quedaven per a fer.

TERRITORI

- Norma Augusto i Ariadna Garcia: La dansa catalana (Ball de Bastons i Sardana).

RECITACIONS

- Macià Bagur: Els gegants: Rondalla menorquina.
- David Cortés: La lógica del borratxo: Jorge Bucay.
- Sergio Ramírez: Arriba l'alzeimer: anònim.
- Adrià Miquel Martí: Autoretrat amb mar: Càlcul d'estructures: Joan Margarit.

QUI ETS TÚ?

- Blanca Vivet: Sónia Pérez i Mireia Toro.
- Adrià Miquel Martí: Martí Villegas.
- Cristina Sansalvadó: Sandra Ferré.

DEBAT

- La religió a les escoles: a favor (Laura Navarro, [Rafa Moya], Beatriz Gonzàlez, Óscar Garcia, Pau Nin); en contra: ([Àngel Caloca], Adrià Miquel Martí, Martí Villegas i Cristina Valera); moderador: Toni Ruiz.

Amb això es finalitzaren molts temes, i per això la Lluïsa abans d'acomiadar-se de nosaltres i donar-nos el full de valoració, ens entregà una poesia de Nadal de JosepMaria de Segarra i ens el recità.


APROFUNDIMENT

Com a membre de la colla de Bastoners de Sant Feliu de Llobregat, Els Ceballuts, he decidit mostrar-vos alguns enllaços on podeu consultar informació sobre diverses colles, veure vídeos o simplement viarjar en el temps llegint la història d'aquest ball.

- http://bastoners.santfeliu.net/
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Ceballuts
- http://es.wikipedia.org/wiki/Baile_de_bastones
- http://www.youtube.com/watch?v=zR3j5UKH-zw

Espero que us agradin els enllaços.


REFLEXIÓ

La classe d'avui, sobretot el final, ha estat molt emotiva, eprquè encara que quedi la classe compartida de territori de dilluns, ha estat relament la última. I en aquesta assigantura, hem aprés moltes coses que ens serviran durant tota la carrera, i durant tots els anys de la nostra vida.

Gràcies.

WEBQUEST

DESCRIPCIÓ

Una Webquest és una metodologia per a ensenyar amb Internet.
El que es vol dur a terme amb la Webquest és posar a la disposició dels professors una tècnica per a utilitzar Internet a l'aula. Aquesta tècnica és per facilitar la integració d'Internet en el currículum de Primària i Secundària des de la base de plantejar l'ensenyament - aprenentatge en aquest camp, adoptant una estratègia constructivista i complementar-lo amb mecanismes que permetin incorporar tècniques d'aprenentatge cooperatiu.
És fàcil de dur a la pràctica i permet dissenyar activitats creatives i motivadores tenint a la Xarxa com recurs essencial.
Amb aquesta Web es pretén exposar una pràctica concreta sobre un model que reuneixi el constructivisme i aprenentatge cooperatiu en les diferents àrees de l'Educació Primària, Secundària i Batxillerat.
Els alumnes aprenen a investigar, potencien el pensament crític, la creativitat... El fet de prendre decisions contribueix a desenvolupar diferents capacitats, fent que els alumnes transformin els coneixements adquirits.

Dissenyar una webquest és semblant a dissenyar una unitat didàctica amb una estructura determinada, és com dissenyar una pagina web però tenint en compte el suport electrònic i per tant els aspectes propis del dit suport. S’ha de tractar un tema que pertanyi a alguna àrea curricular i els apartats de la webquest han de ser: Introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió i orientacions per al professor o guia didàctica.
La webquest esta dirigida a l'alumnat, excepte l'apartat d'orientacions per al professor, pel que el text estarà adaptat a la seva edat. Internet serà un recurs important en la webquest.


EXEMPLE DE WEBQUEST

Webquest

- http://www.xtec.es/recursos/webquests/htm/volcans.htm (WebQuest XTEC)

Descripció:

Aquesta WebQuest serveix per a conèixer els volcans ( basada en l'assignatura de ciències de la naturalesa) que servirà pels alumnes de primer, segon i tercer de primària de l'escola rural. Aquesta va ser dissenyada per Paquita Rifà i Teresa Fernández.

VALORACIÓ

Aquesta Webquest està molt ben organitzada en molts subapartats. i per això la he posat, perquè m'ha semblat molt interessant.

TERRITORI

El dilluns 14 vaig romandre malalt a casa. Per això no puc explicar la sessió que es va realitzar.

ÚLTIM DIVENDRES DE RECITACIONS I DEBAT

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 11 de desembre va ser una classe en la qual vaig estar tota l'estona dels nervis. Primerament varen començar les recitacions:

- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor: Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: Mirall Trencat (fragment): Mercé Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar: Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques: Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida: Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida: Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy: Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.

Tot seguit vam donar pas al debat, i els nervis van augmentar, ja que jo sortia:

- El nou Calendari escolar: A favor (Helena Vall: que estaba malalta, [Carolina Garcia], Clara Boix, Maru Palmero i Anna Espanyol); en contra: ([Alex Ramos], Laura Sendín, Linda Camacho, Sara López i Mireia Gonzàlez); moderador: Alex Ramos.

Amb aizò es va concloure la classe.


APROFUNDIMENT

En aquest apartat, avui he decidit explicar una anècdota sobre Pere i el llop, ja que era un conte que m'explicaba ma mare quan jo era petit:

Pere i el llop es va convertir en una sinfonia de Sergei Prokofiev, un autor rus, que preparà l'obra musical per a nens.

Els instruments que s'utilitzen en aquesta obra són:

Pere: instruments de corda.
Avi: fagot.
Ocells: flauta.
Ànec: oboé.
Gat: clarinet en La.
El Llop: trompa.
Caçadors: vent fusta.
Trets: timbals, bombo.

Amb aquest instruments es crea tota la obra.



REFLEXIÓ

En aquesta classe, m'he sentit molt nerviós,però en tot moment he pogut controlar els nervis, cal dir sobretot, que el debat ens ha ajudat a conéixer noves técniques de recitació, a aprendre a treballar en grup i a saber escoltar la resta i guardar el torn de paraul. Aquesta classe m'ha ensenyat molt.

DOS DEBATS I VÀRIES RECITACIONS

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 4 de desembre, començà com totes les classes d'últimament, amb les diverses recitacions, en aquest cas van ser:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis (text dels casaments familiars).
- Carolina Garcia: Les nous del berenar: Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre: Josep Maria Ganyac. (avaluat)
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó: Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant: Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol. (repetida)
- Albert Guix: Lletra a Dolors: Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.

Tot seguit, la Lluïsa ens ha parlat dels nervis, és a dir, que en tot moment estem nerviosos, ésuna reacció comuna per a tots, però per saber explicar davant de la canalla hem de començar a obrir-nos i deixar el nerviosisme de banda.

Just després, s'han fer els dos debats:
- Escolarització obligatòria fins als 18 anys: a favor (Elena Carmona, Alba Estragué, Eva Gómez, Elena Ruiz i Marta Juny) en contra (Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irene Recio i Laura Sànchez).
Cal destacar que ha estat molt bo el tema, ja que és molt actual i han utilitzat diversos materials per defensar-ho (amdues parts).
-Informatització a les aules: a favor [(Anna Llongueras), Maria Garcia, Lorena Padilla, Judith Carrique i Eva Ladevesa] en contra [Ethel Nogués, Alba Casals, Mar Gascó, Núria Maldonado, (Natàlia Carrique)].


APROFUNDIMENT

En aquest cas no he decidit decantar-me per un tema literari, sino per un tema més científic, els esparvers:

L'esparver vulgar (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.
- Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle)
- Té ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
- Cua bastant llarga.
- Cap petit. - Bec curt.
- Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
- Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell.
- Les femelles són molt més grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
- Ambdós sexes presenten franges grises a la cua.

(He volgut posar aquesta informació, perquè vaig veure les cares de sorpresa dels diversos alumnes quan es va dir aquesta paraula).


REFLEXIÓ

En aquests dos debats, he tingut la sort de poder avaluar a un dels grups, i així fixar-me dels seus errors per no fer-los la setmana que hem toqui.
He trobat més d'una errada de vocabulari, que com a espectador feia mal a la vista, i això m'ha fet recordar que hauré de vigilar molt en el material que exposem al nostre debat.

PROJECTE TELEMÀTIC

UNA VOLTA PEL MÓN

Aquest projecte telemàtic, a través de les matemàtiques (resolent diversos problemes i qüestions) va viatjant per tots els llocs del Planeta.
Per iniciar el projecte cal enviar una solicitud als creadors del grup i a partir d'aquí podem accedir mitjançant la clau d'accés que ens proporciona el servidor.

VALORACIÓ
Aquest projecte m'ha semblat molt interessant, perquè matemàtiques, que és una assignatura que els hi costa molt a tots els nens (o a la majoria), les ensenya d'una manera divertida, jugant, sense que els nens se n'adonin, i a més aconsegueix que aquests nens aprenguin sense volguer.
A més a la vegada estan reforçant altres assignatures, com pot ser:GEOGRAFIA.

SITUEM-NOS GRÀCIES A TERRITORI

INTRODUCCIÓ

La classe del dia 30 de novembre començà molt ràpid, en el moment just d'arribar ja s'han començat a fer les exposicions.

1) GIRONA [Helena Vall i Ethel Nogués]
- En aquesta exposició s'han presentat les llegendes més conegudes del territori gironí, sobretot s'han centrat en les més conegudes de la ciutat de Girona, relacionant-nos tot amb diversos monuments.

2) SANT BOI DE LLOBREGAT [Sonia Pérez i Mireia Toro]
- Des del primer moment, han enfocat l'exposició cap al món solidari, parlant-nos de diversos projectes que es realitzen a la ciutat, però sobretot, crec què caldria destacar la bona idea que han tingut de relacionar-ho amb una experiència personal.

3) EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA [Helena San José i Laura Cazorla]
- M'agradat molt el tema, ja que la majoria de gent s'ha centrat en un medi mé urbà. Destacaria com a molt bon recurs el moment en que han enjegat el vídeo.

4) LLEGENDES DE TREMP I BERGA [Óscar Garcia i Martí Villegas]
- En aquesta exposició s'ha destacat la llegenda més important de cada poble i ha estat exemplificada i situada amb una sèrie de fotografies qu ha fet entendre molt millor la història.

5) TERRASSA MODERNISTA [Óscar Valverde i Rafa Moya]
- Ena questa exposició s'han servit d'un mapa i un vídeo amb el qual han pogut explicar tota la ruta modernista per la seva ciutat, Terrassa. Ha estat una exposiciñó molt entretinguda i amb un bon sentit de l'humor.

APROFUNDIMENT

Voldria parlar en aquest apartat de la importància del modernisme a Catalunya, i citaré principalment els modernistes més importants de Catalunya:

-Antoni Gaudí (http://www.ctv.es/USERS/ags/GAUDI.htm).
-Lluís Domènech i Montaner (http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=38).
-Josep Puig i Cadafalch (http://www.arteespana.com/joseppuigicadafalch.htm).

(Us adjunto una pàgina web a cadascú perquè pogue conèixer-los molt més a fons).

REFLEXIÓ

Aquest treballs estan aconseguint que tot el grup coneixem indrets del País i racons molt bonics i interessants que fins ara no coneixiem.

DOS DEBATS I UN CÚMUL DE RECITACIONS

INTRODUCCIÓ

Com tothom esperava, el dia 27 de novmebre, la classe començà ben puntual, amb les recitacions pertinents i seguides d'un parell de debats molt interessants.

Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.

Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez (capitana)] o actual [Helena San José, Carlota Montaner (capitana), Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].
Van extreure una conclusió molt important: aquesta conclusióés què per arribar a una bona educació hauríem de barrejar els punts forts de tots dos models educatius.

-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).


APROFUNDIMENT

Recordant la història del príncep feliç, vaig decidir buscar informació sobre el seu autor, ja que l'Àngle no el va esmentar. L'autor és Óscar Wilde.

Óscar Wilde

El seu nom complet era Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Escriptor i dramaturg irlandès, nascut el 16 d'Octubre a Dublín, Irlanda de 1854 i mort el 30 de Novembre de 1900 a París, França. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.

(Al teatre he tingut el gust de veure la seva obra: El ventall de Lady Windermere).


CONCLUSIÓ

Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat. Ara, gràcies a aquest debat, coneixo molt millor els dos tipus d'educació.