Com tothom esperava, el dia 27 de novmebre, la classe començà ben puntual, amb les recitacions pertinents i seguides d'un parell de debats molt interessants.
Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.
Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez (capitana)] o actual [Helena San José, Carlota Montaner (capitana), Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].
Van extreure una conclusió molt important: aquesta conclusióés què per arribar a una bona educació hauríem de barrejar els punts forts de tots dos models educatius.
-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).
APROFUNDIMENT
Recordant la història del príncep feliç, vaig decidir buscar informació sobre el seu autor, ja que l'Àngle no el va esmentar. L'autor és Óscar Wilde.
Óscar Wilde
El seu nom complet era Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Escriptor i dramaturg irlandès, nascut el 16 d'Octubre a Dublín, Irlanda de 1854 i mort el 30 de Novembre de 1900 a París, França. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.
Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.
(Al teatre he tingut el gust de veure la seva obra: El ventall de Lady Windermere).
CONCLUSIÓ
Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat. Ara, gràcies a aquest debat, coneixo molt millor els dos tipus d'educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada